blog de pepa

Amb tot això que anem fent he descobert un aspecte en el que anava coixa.

Des que faig de mestra he passat moltes hores repassant llibretes, corretgint treballs, revisant ortografia, estructuració de frases, anotant si la lectura és o no fluida, si l'entonació és l'adequada, si la pronúncia...

I ara descobreixo la gravació de la veu com instrument de registre, com eina, i tot un ventall de possibilitats.

Posarem veu als blogs. A més d'escriure, de publicar o de linkar el blog serveix com a portafolis sonor. Fins i tot una nena ha adaptat un joc fet a classe (el qui és qui) per passar-ho al blog i jugar a que els companys endevinin qui és la que deixa el missatge. Ella vol fer-ho escrit (és a dir com a comentari en els posts d'alguns companys.He pensat que també es pot fer amb la gravació de la veu.

Aquesta meva descoberta va ser el tema d'un treball d'investigació de la Cristina Escobar. Quines coses, oi? i jo pensant que havia descobert la sopa d'alls!!

Transcric unes paraules de la Cristina:

"La grabadora es una herramienta motivadora de primer orden. Garantiza que los alumnos trabajen según las normas establecidas. Hace que la lengua oral sea perdurable. Actúa como reguladora del discurso de alumnos y profesora.
Dota de finalidad a los trabajos escolares. Promueve el discurso privado o habla egocéntrica. Permite un mejor conocimiento de los alumnos por parte de la profesora. Permite a la profesora disociar en el tiempo los roles de profesora y evaluadora. El portafolio permite a los alumnos participar en la regulación de sus propios aprendizajes. Convierte el aula en un espacio de participación donde profesor y alumnos comparten responsabilidades. Permite llevar a cabo una evaluación auténtica de la actuación referida a las destrezas orales...."